Villatoro explica el seu nou llibre a a la FCO

DSCN2104La Fundació Catalunya Oberta ha presentat el nou llibre de Vicenç Villatoro, Un home que se’n va (Proa Edicions), una novel·la testimonial en què l’escriptor indaga en les causes que van fer que el seu avi marxés de Castro del Río (Còrdova) als 60 anys per anar a viure a Terrassa. “És la història del meu avi i la història del meu pare i jo buscant la seva història”, va explicar el nou director del CCCB.

Quan Villatoro va decidir escriure aquest llibre no tenia pràcticament material per treballar: “Mon pare no sabia res del meu avi, a casa no s’en parlava. Tenia titulars, però no la lletra petita.” Comptava, això sí, amb alguns records, fotografies, i papers: “M’he emborratxat de consells de guerra i d’expedients penitenciaris”. I és que Vicente Villatoro va estar a la presó i durant mesos va pensar que seria afusellat. La Guerra Civil és de fet una de les protagonistes d’aquesta non-fiction novel, ja que segons l’escriptor de Terrassa, és fonamental per poder entendre l’emigració durant la postguerra. Joan Oliver, president de la Fundació Catalunya Oberta i encarregat de la presentació, va considerar “excepcional” la recreació de la guerra d’Un home que se’n va.

Villatoro ha fet diversos viatges a Castro del Rio per investigar el seu avi i per amarar-se de l’ambient i del paisatge en què va viure. De fet, el llibre parla molt més d’aquesta població de Còrdova que de Terrassa perquè, segons va explicar l’escriptor, la seva novel·la tracta sobre la gent que se’n va, no sobre la gent que arriba. L’home que marxa perquè el seu món s’esquerda, però, no només és l’avi de Villatoro sinó també ell mateix, ja que quan va començar a escriure el llibre l’any 2007 -en ple segon tripartit-, també s’estava plantejant marxar a viure fora.

És, doncs, la història del Vicente i del Vicenç, un viatge als orígens i una projecció de futur. En aquest sentit, Villatoro va destacar que el fet que un sastre andalús arribés a Catalunya als 60 anys i que el seu nét hagi estat director de l’Institut Ramon Llull, reflecteix la magnitud del canvi que hi ha hagut a Catalunya en una sola generació.

No s'hi poden fer comentaris