Una anomalia democràtica

FinalmentElCalbot Esquerra ha fet el pas i ha acceptat allò que les enquestes repeteixen tossudament: una llista unitària de l’independentisme té moltes més probabilitats d’èxit que tres o quatre candidatures separades. Ha costat però sembla que ha arribat. Al·leluia! Mentre l’acord pren forma i acaba de concretar-se en tots els punts, els retrets i els renecs han començat a aflorar. Ahir, per exemple, el primer secretari del PSC va qualificar el pacte d’“anomalia democràtica”. “Hem viscut tots aquests anys una anomalia democràtica -va concloure Miquel Iceta-, on el president i el cap de l’oposició tenen el mateix projecte”. En efecte, senyor Iceta, vivim una anomalia democràtica. Postcolonial, concretant-la més. D’això es tracta: de superar-la. Amb la participació dels dos partits més votats del país. I sense vostès.

No s'hi poden fer comentaris