Rajoy: atrapat en la tàctica

LaReplicaCoincideixo amb Carles Casajuana: no hi haurà oferta substancial de Madrid abans del 9-N. Hi pot haver alguna proposta purament retòrica i buida, basada en promeses més o menys genèriques per acceptar la “unitat dins la diversitat” a l’estil de Felip VI, però res més. I aquesta mena de promeses buides ja no seran acceptades pel catalanisme majoritari. D’ençà de la Transició, els catalans s’han empassat molta retòrica barata, la darrera la del “tarannà” i l’”Espanya plural” de Zapatero. Però ja no cola.

L’única possibilitat que té Mariano Rajoy d’introduir una falca per esquerdar la majoria sobiranista seria una proposta seriosa, factible, meditada i molt potent. Una proposta que hauria de tenir, almenys, dues potes ben visibles. Primera, una proposta de finançament anàloga al concert basc, que acabi amb l’espoli fiscal català. I segona, el reconeixement de la plena sobirania en qüestions de llengua, cultura i ensenyament.

Ara bé: és possible una oferta d’aquestes característiques? La resposta ha de ser molt clarament no. I donaré una raó molt genèrica: en relació a Catalunya, el PP sempre ha jugat amb la tàctica (el curt-terminisme) i mai amb l’estratègia (la visió a llarg termini). Per pura tàctica, el PP ha construït un discurs repetit un i mil cops, pels seus dirigents pels seus aparells mediàtics que tracta Catalunya segons dos paràmetres. Primer, Catalunya es rica, és insolidària, rep més que ningú i a damunt es fa la víctima. Segon, la llengua castellana està perseguida a Catalunya i l’escola catalana és un centre d’adoctrinament en les perverses doctrines del nacionalisme.

Aquesta ha estat la tàctica que el PP ha emprat cegament durant decennis. I el missatge, tot i que fals, ha amarat de manera molt profunda gran part de la societat espanyola, que ja hi estava predisposada, d’altra banda, per un anticatalanisme molt més ancestral. Aquesta tàctica de guanyar vots a base de la llenya als catalans impossibilita ara un viratge cap al que seria una estratègia intel·ligent de reconciliació. Amb quina cara es pot presentar Rajoy davant del seu partit i els seus electors atorgant a Catalunya el concert? Com pot vendre el blindatge de les competències en llengua? No: és impossible un gir copernicà tan bèstia en el discurs del PP.

En aquest tema, Rajoy ha acabat com el caçador caçat. Volia caçar Catalunya i ha acabat caient en el seu parany. Catalunya se’n va i Rajoy mateix és incapaç d’escapar a la teranyina de la demagògia barata que de manera tan barroera ha anat teixint.

FRANCESC PUIGPELAT

Una Resposta a Rajoy: atrapat en la tàctica

  1. Barrufet 3 juliol 2014 at 10:17 #

    No ens enganyem: estem en plena “transició”. O sigui, en trànsit de la dictadura franquista, (1975) sense haver entrat en absolut en un “estado democràtico de derecho”. Com és possible això amb 10.000 aforats? Com es pot lligar això i perseguir un jutge que vol processar a una pressumpta estafadora perquè és filla del rei? Pocs països d’Europa tenen tantes lleis i tan poca justícia. Els feixistes que van agredir els assistents a l’acte de Blanquerna de Madrit, encara són al carrer. Un culer que va a un estadi de València amb una estelada, rep una multa de 3.000 €.Els feixistes s’inflen de manifestar-se arreu amb banderes i símbols nazis i la policia mira a un altra banda.
    Si els espanyols tinguessin segur el guanyar el referèndum sobre el dret a decidir, l’haurien autoritzat. No ho fan per covardia. El seu poder és la força, o sigui, el dret de les bésties.

Deixa un comentari