L’únic País, Espanya!

En la premsa que es fa i desfà a Madrid hi ha algun indici de vida transigent? Escassos. De tard en tard, en algun diari digital apareix alguna opinió que fa un esforç per entendre una mica què passa a Catalunya sense agressivitat. Sovint, amb displicència. Esforços comptats. L’excepció en un panorama carregat de desqualificacions i insults. Tothom sap que a Catalunya hi ha capçaleres significatives i històriques que no combreguen amb la independència i fins i tot que miren de qüestionar tant com poden el dret a decidir. Això configura una oferta plural. A Madrid –a Espanya, en realitat–, no. A Madrid la premsa de tots els colors s’ha convertit en un ariet de la unitat de la pàtria per sobre de qualsevol altra consideració. Per això els vells lectors catalans d’El País estan tan decebuts. Angelets! El diari de Cebrián i dels bancs lidera una campanya d’intransigència en què cada dia tota l’artilleria carrega contra la sedició secessionista. Amb una virulència que no igualen els seus rivals de la presumpta dreta i amb un verb que recorda més aviat a El Alcázar. Estat de dret o Estat dret?

No s'hi poden fer comentaris