L’espai és la frontera

Marc ArzaCitius, altius, fortius. El lema de l’olimpisme retrata la modernitat a la perfecció. Una carrera per anar més lluny, pujar més amunt i esdevenir més fort. Una confiança gairebé cega en la força de la raó, la ciència i la tecnologia, i l’assumpció d’un deure civilitzatori que obligava a dur aquest missatge arreu del planeta. La descoberta europea del món respon a aquest moviment. Edison i Livingstone desenvolupaven projectes paral·lels. La conquesta i la civilització del planeta és un èxit de la il·lustració que carrega la llufa del colonialisme com a pecat original.

La carrera espacial és la manifestació més autèntica d’aquest esperit en el món contemporani. La prova del nou d’una certa vitalitat d’aquell esperit modern que va néixer al vell continent. Quan es van acabar les taques blanques al mapa de l’Àfrica va arribar l’hora de mirar a les estrelles i anar més enllà. L’espai sumava l’ambició dels pioners a una muntanya de reptes científics i tecnològics de primer nivell. I el que semblava impossible es va aconseguir. Que més de quatre dècades després de trepitjar la Lluna la humanitat no hagi fet massa més passes endavant és la prova d’una certa decadència. La confiança en la raó s’ha estovat i els impossibles s’han multiplicat. L’accident del Challenger l’any 1986 és un Chernobil moral. Una infecció d’impotència civilitzatòria. És massa difícil, és massa car, no es pot fer, no val la pena.

La modernitat es panseix i la decadència de l’exploració espacial és un dels símptomes més evidents de la deriva pessimista d’Occident. Però tot no està perdut. Després que els Estats Units i l’Agència Espacial Europea abandonessin qualsevol ambició el sector privat ha pres el relleu..Hi ha una colla d’iniciatives empresarials que aspiren a liderar una nova etapa d’avenços ambiciosos en la carrera espacial. Emprenedors d’èxit com Elon Musk i Peter Diamandis, esperits de la hipermodernitat retrobada, empenyen una nova ofensiva per anar més enllà del planeta Terra i explorar el sistema solar. El sector espacial privat és a les beceroles però en pocs anys han aconseguit abaratir dràsticament les operacions i plantejar un salt qualitatiu que feia dècades que s’esperava. Hi torna a haver èpica, hi torna a haver esperança i l’espai serà la prova del nou.

No s'hi poden fer comentaris