L’elecció directa dels alcaldes

El DebatEl govern del PP ha llençat una idea nova amb el suposat objectiu de la regeneració democràtica: canviar la llei electoral de forma que l’elecció dels alcaldes sigui molt més directa que no ho és ara i hi hagi menys partitocràcia. La proposta ha agafat a contrapeu al PSOE, que ha insinuat interessos partidistes. Joaquim Coll, en un article a El Periódico titulat “Reforma o regressió democràtica”, desqualifica la iniciativa de Mariano Rajoy.

El text és el següent:

“Només fa falta fer un cop d’ull al mapa polític de les capitals espanyoles i confrontar-lo amb els pronòstics electorals del que s’acosta el maig vinent per arribar a la conclusió que el sobtat desig regeneracionista de Mariano Rajoy no té res a veure amb l’interès general. És cert que la proposta que l’alcalde sigui elegit directament pels ciutadans és un pas lògic i fins i tot positiu. Els consistoris ja tenen un funcionament molt presidencialista, amb alcaldes que tenen enormes atribucions. I també és veritat que els ciutadans voten en els comicis locals moltes vegades més el candidat que les sigles. Però la forma precipitada com es planteja aquesta important modificació apunta a una greu regressió democràtica. Perquè l’objectiu és afavorir el PP en moltíssims municipis gràcies a la fragmentació del vot d’esquerres i la pluralitat d’ofertes locals.

“Segurament és convenient una reforma a fons del sistema electoral, però no de qualsevol manera i sense arribar al consens amb el principal partit de l’oposició, com a mínim. És veritat que la Constitució permet l’elecció directa dels alcaldes. I això es pot fer en aquests moments amb una senzilla reforma de la llei orgànica electoral gràcies a la majoria absoluta de què disposa el Govern al Congrés. Ara com ara sembla que hi ha dues propostes a sobre de la taula. Un sistema a doble volta perquè concorrin els dos candidats més votats, excepte en el cas que un hagués obtingut majoria absoluta de regidors, que no vol dir de vots, en la primera votació. O directament l’elecció de l’alcalde a una volta. La primera fórmula és acceptable, mentre que la segona introdueix una greu distorsió democràtica. Per començar, perquè inevitablement haurà de donar-se un premi al vencedor, és a dir, regalar-li la majoria absoluta al consistori. Si no fos així, els ajuntaments caurien fàcilment en la paràlisi. Aprovar pressupostos i ordenances sense disposar de majoria absoluta pot resultar molt difícil. És en gran mesura el que li ha passat a Xavier Trias a l’alcaldia de Barcelona. Però evitar la fragmentació política que s’acosta, apostant per un sistema injust, a rebuf de mers interessos partidistes, és un greu error que debilita la base democràtica de les institucions.

“Espanya necessita un potent programa de regeneració política i institucional, que té com a primera condició evitar la fallida de l’Estat de dret, perquè sense aquest no hi ha democràcia, tal com explica molt bé el col·lectiu d’un dels blogs d’actualitat política i jurídica més interessant, ¿Hay derecho? Però les polítiques de Rajoy van en la direcció contrària, particularment quan s’intensifica a cada pas el control polític sobre la justícia. I aquest sobtat anunci de reforma electoral és sens dubte un altre senyal inquietant”.

Encara no hi ha comentaris

Deixa un comentari