L’armada catalana

Francesc PuigpelatA Espanya, els agraden molt les armades. En van tenir una que van anomenar “invencible”, i a la que els anglesos titllen, més objectivament, d’”espanyola”. Els catalans, sovint, ens hem rigut de la “invencible”. Potser ens hem sentit molt per damunt del militarisme cutre castellà, però potser no ho estem tant com sembla. La prova és que una sectorial de l’ANC s’ha inventat un projecte d’armada catalana. Immediatament, a Espanya, se n’han rigut. I amb tota la raó del món.

El procés sobiranista és una cosa prou seriosa, nova, difícil i complexa perquè, a damunt, els que estiren del carro es marquin autogols. I el de l’armada catalana n’ha estat un de clamorós. Resulta difícil saber de quina mena de ment retorçada ha pogut sorgir una idea semblant. L’error és monumental, perquè dóna munició a l’enemic, i per dues raons més.

La primera, i més evident: que Catalunya hagi de tenir armada o, per extensió exèrcit, no és res que hagi de decidir cap sectorial de l’ANC. Serà competència del futur parlament català i un tema sobre el qual cadascun dels partits polítics s’haurà de posicionar. Segurament n’hi haurà que seran partidaris d’un exèrcit i altres que no (per exemple, Iniciativa i la CUP).  Però, en tot cas, serà un tema en el qual Catalunya haurà d’exercir la seva sobirania.

La segona raó és que la necessitat de creació d’un exèrcit és, com a mínim, dubtosa. En el context de la Unió Europea i de l’OTAN, ¿per què gastar-se diners en armes? A l’Europa occidental no hi ha hagut cap conflicte bèl·lic d’ençà de la fi de la Segona Guerra Mundial i, cas que n’hi hagués, és improbable que un hipotètic exèrcit català la guanyés. Curiosament, alguns caps pensants de l’ANC es plantegen crear un exèrcit quan la majoria dels Estats europeus, si poguessin i no estiguessin lligats per compromisos adquirits, l’eliminarien o, almenys, el deixarien reduït a la mínima expressió.

Aquesta és la realitat, més enllà de proclames pacifistes barates. Exèrcit? Per a què? Per a mi, els diners dels catalans fora millor gastar-los en el benestar i el foment de la riquesa del país.

No s'hi poden fer comentaris