La paciència grega

ElCalbotAhir el primer ministre grec va ser rebut al Parlament europeu amb aires de santedat. Òbviament, no tots els eurodiputats es van rendir als encants d’Alexis Tsipras, però una bona colla, fàcilment d’identificada ideològicament, el van aplaudir com si fos un torero. La seva intervenció va ser, com sempre, desafiant, carregant contra poders amagats i campanyes mediàtiques. Va parlar de “respecte mutu” i d’“igualtat”, però no de responsabilitats pròpies. Aquest és un dels grans problemes de tot el serial grec. Ahir Tsipras va atribuir la responsabilitat bàsica de l’“impasse de l’economia grega” a l’“aplicació de programes que no han ajudat Europa a sortir de la crisi” i a “la corrupció” dels seus antecessors. “El poble grec –va afegir– ja no té ni resistència ni paciència”. Va demanar “una sortida a aquest coll d’ampolla” a través d’un “acord que ens doni un senyal que al final sortirem de la crisi” i un pla “de reformes creïbles que no tinguin efectes de recessió”. El problema és que ha de ser el govern grec qui plantegi aquest pla. Sòlid, eficaç i, efectivament, creïble. Fins ara no ho ha fet. Grècia ha passat de la corrupció a la reivindicació.

No s'hi poden fer comentaris