Germà Gordó, els mascarellismes, i l’estat propi

Bernat DedéuEl conseller que passa més desapercebut de tot l’univers, Germà Gordó i Aubarell, va oblidar fa pocs dies la seva coneguda al·lèrgia a les entrevistes per viatjar a El Punt Avui Televisió, i obrir son cap i cor a tots els catalans. Iniciat l’intercanvi de prèvies i qüestions menors amb l’amic Xevi Xirgu, em van sobtar de seguida el vocabulari estrany i les curioses idees d’un polític que, si no ens falla la memòria, tothom ens havia pintat com un independentista més que convençut.
Resumeixo, per anar al gra, les idees bàsiques: el conseller afirma estar convençut “que tard o d’hora hi haurà un acord amb l’estat” sobre l’estatus polític de Catalunya, un pacte que mai no transgredirà una norma bàsica i sacra, a saber; “que la ciutadania catalana serà la que decidirà lliurement el seu futur”. Qualsevol pacte amb l’estat serà validat pels catalans, diu Gordó, “amb un acord que es farà abans o després de la consulta i sota la base d’un estat propi català. “Caram, Germà. Veig que hem entrat de pet en el món del mascarellisme, that is to say: no diguis gaire cosa, enganya una miqueta, i intenta sempre quedar bé. En primer lloc, cal recordar quelcom bàsic: ningú no sap què és un estat propi. Ningú no l’ha vist enlloc, no existeixen els estats propis ni els impropis, ni Obama ni Putin ni Crist Rei ha parlat del seu estat com a propi: hi ha estat a seques, confederats, centralitzats, totalitaris, etcètera… però l’estat propi és un concepte buit que només pot servir per aixecar camises. En segon terme, Gordó sap perfectament que un pacte abans o després de la consulta implica coses ben diferents. Un acord a posteriori tindria com a valor negociador el resultat de la consulta, fos quin fos, amb un mapa emanat de les tres preguntes pactades al Parlament. L’opció d’un pacte anterior (ja sigui millora financera o blindatge competencial) suposaria una variable ordida des de Madrid, que implicaria una reforma constitucional.
Gordó i el govern de la Generalitat tenen l’obligació de posar en coneixement de la ciutadania quina d’aquestes situacions és la que es contempla. Si Gordó o qui sigui està convençut de l’existència d’una oferta de la cort madrilenya (recordem que les ofertes, al súper o al concessionari d’automòbils, sempre te les fan per comprar-te), cal que així ho posi en coneixement del poble català. Si hem d’acabar votant una consulta amb la pregunta d’Iceta, i el referèndum s’ha de convertir en una aliança de CiU i el PSC per collar a ERC, tenim tot el dret de saber-ho. Perquè podem fer tota la conya del món amb la pregunta que proposa el nou líder socialista, però la rialleta encara pot ser molt més sardònica si sabem que alguns convergents estan negociant aquesta mateixa pregunta a la nostra esquena.
Tens temps de respondre fins la propera entrevista, Germà. Temps de sobres.
No s'hi poden fer comentaris