Oriol Pi de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, 1950) ha publicat una trentena de llibres, amb els quals ha obtingut premis com el "Prudenci Bertrana" de novel.la i el Crítica "Serra d´Or" (per "Oferiu flors als rebels que fracassaren"), el "Josep Vallverdú" d´assaig (per "Repensar Catalunya") i el "Sant Joan" de narrativa (per "Pel bell nord glaçat"). Els seus títols més recents són "Univers Pla-Narbona" (2000, en coautoria amb Domingo Garcia-Sabell), "Gaudí, una cosmogonia" (Proa, 2002), "Glossari d´escriptors catalans del segle XX" (Publicacions de l´Abadia de Montserrat, 2003), "Passió i mort de Joaquim Mir" (Parsifal edicions, 2004), "Roca-Sastre, una vindicació del realisme" (Lunwerg, 2004) i "A punta d´espasa. Noves glosses d´escriptors" (Publicacions de l´Abadia de Montserrat, 2005). Com a periodista, va guanyar molt jove el primer premi de periodisme d´"Oriflama" amb un reportatge sobre els kibbutzim israelians i ha col.laborat, entre d´altres mitjans, a "Serra d´Or", "Presència", "Oriflama", "Diari de Barcelona" i "Avui". Des de 1991 és col.laborador habitual de les pàgines d´opinió de "La Vanguardia". Ha estat professor de literatura catalana a la universitat, president del Centre d´Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer i director del Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, Director de Relacions Culturals de la Generalitat, director-fundador de la Institució de les Lletres Catalanes i director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura.