Farà una oferta Rajoy?

El DebatEn els darrers dies, han circulat rumors sobre una possible oferta del Govern central per tal de dividir el sobiranisme català abans d el’11 de setembre i la consulta prevista pel 9 de novembre. És creïble aquesta oferta de darrera hora de Mariano Rajoy, tenint en compte les trajectòries del PP i del PSOE. En un article a La Vanguardia, titulat “Negociació? Ho dubto”, Carles Casajuana es mostrava escèptic respecte a aquesta possibilitat.

El text és el següent:

“Amics ben informats de Barcelona m’asseguren que el Govern central farà aviat una oferta a la Generalitat per aturar o reconduir la consulta del 9 de novembre. Aquesta oferta podria consistir a acceptar una consulta amb una pregunta diferent, que no seria sobre la independència sinó sobre l’obertura de negociacions per ampliar l’autonomia o, fins i tot, perquè Catalunya fos un Estat, sense precisar si independent o no. Un moviment d’aquest tipus seria bastant lògic. El Govern tallaria així una deriva que actua a favor de l’independentisme, apostaria a dividir el front sobiranista i evitaria que se li pogués acusar de negar-se a negociar. Però em sembla que això és només el que els meus amics voldrien, wishful thinking, i que el Govern no mourà un dit, almenys de forma oberta, fins al 9 de novembre o fins i tot fins després de les eleccions generals, o que si ho mou serà amb una oferta molt limitada, només perquè ningú pugui dir que no ho ha fet.

“Penso això -i m’agradaria equivocar-me- per diverses raons. La primera és que el Govern, si s’asseu a negociar de veritat, té molt a perdre i poc a guanyar. Pot dividir el front sobiranista, certament. Pot evitar una consulta sobre la independència que, de totes maneres, pot aturar recorrent al Tribunal Constitucional. Pot negociar amb Mas en comptes de tenir d’interlocutor -si els sondejos no s’equivoquen- Oriol Junqueras. Però a canvi s’arrisca a perdre el suport de molts votants, que l’acusarien de cedir al xantatge català.

“Mentre hi hagi eleccions a la vista, al Govern li convé més mostrar fermesa, per reforçar i mobilitzar la seva base electoral. El 9 de novembre està a la volta de la cantonada. Si la consulta no se celebra, és possible que hi hagi eleccions autonòmiques. Si no, la incògnita és quant de temps podrà esperar el president Mas per convocar-les. En tot cas, de seguida vindran les municipals, el maig del 2015, i a la tardor les generals. Això vol dir que hi haurà eleccions a la vista permanentment.

“La polarització entre el sobiranisme i l’anticatalanisme anul·la al PSC -com s’està veient- i obliga el PSOE a jugar a la defensiva. Això afavoreix al PP i li aplana el camí cap a la victòria en les pròximes eleccions generals, sobretot si l’economia millora una mica. Des d’un punt de vista electoral, doncs, mentre la polarització estigui controlada al Govern no li convé moure’s.

“A més, què pot negociar? Mas ja s’ha compromès a convocar la consulta. Les forces polítiques sobiranistes han decidit la data i la pregunta. Vist des de l’òptica governamental, tot això és il·legal i seure a negociar amb el meló de la il·legalitat obert damunt de la taula deixa el Govern a la intempèrie. Per al Govern és millor jugar la carta d’esperar, que és el que està fent. Esperar a veure si sona la flauta i les forces polítiques catalanes s’anul·len entre sí. Si no hi ha consulta, la discussió sobre la data de les eleccions plebiscitàries dividirà als partits sobiranistes. Després, les eleccions els obligaran a competir pels escons.

“Suposant que això no faci descarrilar al front sobiranista, el Govern encara li surt a compte esperar a veure si de veritat l’independentisme és majoritari. Amb els resultats de les eleccions europees a la mà, no està clar. En tot cas, suposant que en unes eleccions plebiscitàries l’independentisme guanyés, al Govern encara li quedaria la carta d’avançar les generals. L’argument és fàcil: els catalans s’han pronunciat, d’acord, però nosaltres creiem que els que s’han de pronunciar són tots els espanyols. Votem i a veure què passa. Serien també unes eleccions plebiscitàries. El PP es presentaria embolicat en la bandera i tindria moltes possibilitats de guanyar.

“A més, com en les eleccions generals el vot català sol ser lleugerament diferent, la situació podria canviar. No seria la primera vegada. Si el front sobiranista promogués la no participació, la victòria dels no sobiranistes seria segura. El resultat podria ser una gran confusió. En tot cas, passés el que passés, si el Govern guanyés les eleccions estaria en millors condicions per negociar. En cas de confirmar-se la victòria de l’independentisme a Catalunya, podria dir als seus votants: això és el que hi ha, senyors. No hi ha més remei que negociar. Amb quatre anys per davant, el cost seria mínim. En tot cas, el Govern podria negociar des d’una posició molt més forta que ara. O potser ja no caldria.

“És trist perquè tot això no juga a favor d’una sortida civilitzada, però crec que les crides a la negociació seran en va, que la tensió continuarà augmentant i que ens espera un llarg cicle electoral dominat per la qüestió catalana”.

Encara no hi ha comentaris

Deixa un comentari