Estem sols

Àstrid BiergeEl que li ha fet el grup liberal europeu a Convergència acceptant Ciutadans i UPyD és, ras i curt, una putada. Una putada que Convergència ha de menjar-se amb patates perquè l’alternativa d’anar a un grup amb partits d’ultradreta i euroescèptics o la d’anar a un grup amb partits neocomunistes no té cap sentit. El grup liberal és el grup natural de Convergència i marxar-ne seria com deixar-se expulsar de casa per dos partits espanyolistes i anti-liberals. De fet, si a Ciutadans i a UPyD no els ha fet cap mena de mania entrar al mateix grup que Convergència -liderada per un home a qui voldrien arribar a posar a la presó- és perquè l’únic que buscaven era posar-la entre l’espasa i la paret. Marxar seria perdre, perdre encara més.

A mi em sembla patètic que el grup liberal s’hagi venut la ideologia per un plat de llenties, i més  encara quan els diputats espanyols al final no li han servit per poder ser la tercera força del parlament europeu, i si bé crec que CDC no ha de marxar-ne, sí que crec que Ramon Tremosa i Marc Guerrero han amagat el cap sota l’ala. D’alguna manera, han volgut dissimular la ganivetada per poder justificar la seva permanència al grup. Per exemple, el dia que es va saber que els liberals havien acceptat els dos partits espanyols, el primer que va fer Tremosa va ser tuitejar que el president del grup, Guy Verhofstadt, havia enviat una carta a Artur Mas dient-li que, si algú demanava el seu arrest, tindria el suport dels liberals. I Marc Guerrero, que havia dit que dimitiria del seu càrrec de vicepresident del partit liberal si s’acabava acceptant Ciutadans i UPyD, al final no només no dimitirà sinó que a sobre va dient que el grup liberal segueix donant suport total al dret a decidir. A mi em faria vergonya. Una cosa és que es quedin al grup perquè no tenen cap altre remei, i l’altra és que ens vulguin fer creure que als liberals europeus els importen els drets nacionals dels catalans. Ha quedat demostrat que no els importen ni el més mínim, i aquí UPyD i Ciutadans tenen tot el dret a penjar-se la medalla que estaven buscant.

L’episodi torna a deixar clar que ningú no ens ajudarà en res. Estem sols. Dimarts l’ambaixador dels Estats Units a Espanya deia que les coses canvien i que si Catalunya esdevingués independent, les empreses nord-americanes s’haurien d’adaptar a la nova situació. Però davant l’eufòria col·lectiva del catalanisme i de la més que probable pressió espanyolista, ahir es va veure forçat a dir que les seves paraules s’havien mal interpretat. La mala notícia del panorama és que el món, sempre cínic i interessat, estar amb Espanya. La bona notícia és que el món, sempre cínic i interessat, es mou segons com bufa el vent i pot canviar de bàndol d’un dia per l’altre. Dediquem-nos a guanyar, que si guanyem, ens cauran els friends del cel.

No s'hi poden fer comentaris