Enric Vila: “Si perdem, qui pagarà el pollastre serà la classe mitjana catalana”

maxresdefaultEnric Vila va tornar a passar per la Tribuna de la Fundació Catalunya Oberta per presentar el seu nou llibre, Un estiu a les trinxeres. Crònica política i sentimental de la lluita per la llibertat. Escrit en forma de dietari -un gènere molt estimat per l’escriptor-, retrata els mesos que van precedir el 9N per oferir una reflexió sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya.

La tesi que vertebra el llibre és que estem vivint una guerra moderna: “Actualment, la guerra a Occident ja no es fa a través de les armes sinó a través de la propaganda. Abans la guerra destruïa edificis i persones i ara destrueix el talent i les relacions socials”. A partir d’aquesta idea, Vila contextualitza la relació entre Catalunya i Espanya per explicar quins són els punts febles del nostre país. Alguns dels flancs per on l’estat ataca, va dir, són la corrupció, el pujolisme, la llengua i la història: “Si tu et carregues Jordi Pujol et carregues el vincle que hi ha entre la Catalunya actual i la d’abans de la guerra. Si ataques el tema de la corrupció ataques la legitimitat de les institucions catalanes i a més legitimes la justícia espanyola”. També va dir que l’estat pretén utilitzar la força regeneradora de l’independentisme per regenerar-se, “per parlar d’una nova Espanya”.

Segons Vila, ambdós bàndols del conflicte actuen amb patrons antics: “Nosaltres encara anem amb les pors que teníem quan hi havia exèrcits. Ells encara tenen la idea que poden enviar l’exèrcit, perquè si tu li dius nazi a algú i al final no el castigues, l’insult se’t gira en contra”. Aquest marc, va dir, va en contra els interessos de Catalunya perquè “amb els patrons antics ells sempre han guanyat”.

Un estiu a les trinxeres posa en relació les estratègies de l’estat per mirar de demostrar que “el discurs i l’arbitrarietat d’Espanya que sovint es diu que crea independentistes, en realitat no està tan mal pensat”. Va matisar, però, que tampoc creu que es passin molt de temps pensant-hi, ja que “en una guerra en general no es pensa, s’utilitza allò que s’ha après de la pròpia història i s’actua per pura intuïció”.

Si Catalunya perd la batalla, Vila té clar qui acabarà pagant els plats trencats: “Quan es perd una guerra sempre hi ha algú que paga el pollastre. La gran víctima de les guerres carlines van ser els capellans, la víctima de la Guerra de Successió va ser l’aristocràcia moderna, la de la Guerra Civil va ser la classe obrera i ara ho seria la classe mitjana, que és la que va aguantar el país durant el franquisme”. L’escriptor, que té dubtes que es pugui acabar fent la independència en aquest intent, també veu marge per poder capgirar la situació: “Malgrat ser menys i tenir menys instruments, som més àgils. Hauríem d’actuar amb més intel·ligència”. És aquí on entren les seves reflexions sobre el 9N, que fa servir de metàfora durant tot el llibre per il·lustrar les seves idees: “El 9N serveix per explicar la nostra tendència a evitar el conflicte o a afrontar-lo de perfil”. L’escriptor opina que s’hagués hagut de fer un referèndum vinculant per “atacar i destruir el centre de gravetat d’Espanya, és a dir, per destruir la idea que és un país demòcrata”. La solució, va dir, segueix passant per posar tota la força en la celebració d’un referèndum unilateral i implicar-hi la comunitat internacional: “La resta és anar tallant la salsitxa a trossos tan petits que pot durar tota la vida”.

En aquest sentit, Vila considera que Convergència es va “suïcidar el dia en què Artur Mas va decidir que el 9N seria una festa noucentista”. Segons va dir, intentar-ho a mitges és com “torturar Espanya”, quan allò que cal fer és “anar directament al cor”. També en referència al president en funcions català, va dir que ara es troba en un cul de sac perquè, a diferència de Pujol -“que es va muntar sobre ell mateix”- Mas “ha tret tot el partit que podia a les seves virtuts però encara no ha superat cap de les seves limitacions”. En aquest sentit, Vila creu que Mas podria obtenir els vots de la CUP: “Només cal que els convenci”.

L’escriptor va anunciar que el llibre tindrà una segona part que reprendrà el fil en el context actual: “Amb la declaració de Junts pel Sí i la CUP iniciem una nova etapa d’enfrontament, que puja de nivell. Ja veurem si aquest cop va de debò o si acabarà sent retòrica”.

No s'hi poden fer comentaris