El problema de les lleis electorals

LaReplicaQue el país necessita una regeneració de les institucions és evident. Que cal acostar els càrrecs polítics als ciutadans per evitar l’excés de partitocràcia, també. Des d’aquesta òptica, les propostes del PP de cara a que l’elecció dels alcaldes sigui més directa poden semblar positius, a primer cop d’ull. El problema, però, és quan es mira més d’a prop.

Aleshores es descobreixen dues coses. Primera, que la reforma proposada del PP serviria per afavorir els mateixos candidats del PP en les eleccions municipals de l’any que ve. El tema és evident: la dreta es presenta unida monolíticament sota les sigles del PP, mentre que a l’esquerra hi ha dispersió entre PSOE, IU i Podemos: per tant, qualsevol aproximació a un sistema majoritari anirà en benefici dels populars.

La segona qüestió és que aquesta proposta reforma de reforma és una simple mesura aïllada, que no contempla, ni de lluny, el conjunt de les qüestions que caldria abordar per a la regeneració de la dem ocràcia a Espanya. Aquest fet reforça encara més la sospita que es tracta d’un mera proposta tàctica. Si la reforma anés enquadrada en altres, com per exemple l’eliminació del Senat, les llistes obertes, el control del finançament dels partits polítics, el blindatge del TC contra influències externes o mesures més dures contra la corrupció, aleshores seria creïble. Però no cal dir que no és el cas, i mentre el PP intenta simular que és partidari de la regeneració, el cas Bárcenas segueix cremant etapes.

Es fa difícil, per tant, que la reforma arribi a bon port. El PP podria aprovar-la amb la seva majoria absoluta i amb l’oposició del PSOE, però és improbable que s’hi arrisqui. En aquest cas, cal destacar que qualsevol assumpte que afecti al funcionament electoral del país és extremament delicat i gairebé impossible de canviar, perquè tots els partits (sense excepció) l’afronten amb la calculadora a la mà. La preguntes són: ¿què tinc ara? Què tindria amb el canvi? I és impossible el consens, perquè sempre n’hi ha uns que guanyen i uns que hi perden.

L’experiència ja l’hem tingut a Catalunya en la darrera dècada, on hi ha hagut mil i una proclames per canviar la llei electoral catalana, que han acabat en fracassos sonats.  Afortunadament, el darrer govern d’Artur Mas ja no portava aquesta promesa al programa. Ni crec que la porti ningú en els propers anys. Més val que ens hi anem acostumant: les lleis electorals que hi ha ara, a Catalunya i a Espanya, seguiran indefinidament, agradi o no.

FRANCESC PUIGPELAT

Una Resposta a El problema de les lleis electorals

  1. Lori 10 juliol 2014 at 8:22 #

    La qüestió al voltant de fer una nova llei electoral de Catalunya, fa referència a una problemàtica molt diferent del que passa a Espanya. A Catalunya hi ha dos conceptes diferents d’entendre el país: una parteix de la base que Catalunya és una part d’Espanya (imaginari espanyol) i l’altra que és un país en sí mateix (imaginari català). En una banda tenim el PSC, PP, IC i C’s i en l’altra CDC, UDC ERC i CUP. Són dos conceptes més contraposats que diferents i que fan inviable un punt de trobada de síntesi per tancar una nova llei electoral. De fet, la llei actual ja representa aquesta síntesi i només seria possible un canvi si un dels dos blocs fos clarament majoritari o bé si es disposés d’un Estat propi. Per uns, el territori (comarques menys poblades) no compta (partits amb vot metropolità: PSC, PP IC i C’s) i per als altres el territori és fonamental per estructurar el país (partits amb vot més homogeni a tot el territori). Per això el PSC defensa la proporcionalitat absoluta i CiU defensa una certa desproporció en benefici del territori per compensar la falta de població. No ens en sortirem fins que el PSC no acabi perdent prou pes politic. La substitució del PSC par part d’ERC podria ser una solució al bloqueig actual a la reforma electoral a Catalunya.

Deixa un comentari