El mamading

Àstrid BiergePer qui encara no ho sàpiga, el “mamading” és la nova atracció turística d’algunes discoteques de Mallorca que consisteix a muntar concursos de fel·lacions a veure quina noia és capaç d’endur-se més titoles a la boca en un temps determinat. Així, les aspirants van per la discoteca buscant homes disposats a deixar-se fer una xucladeta, que tot sigui dit, és llampec, perquè com que no és un concurs qualitatiu sinó quantitatiu i cronometrat, les fel·lacions es redueixen a un tristíssim entra-i-surt. El premi que s’endú la guanyadora varia segons el local, però en general sempre té a veure amb el dret a ingerir alcohol de manera gratuïta.

Es veu que es fa a diversos locals de l’illa i que cada cop s’està estenent més, però el pollastre s’ha muntat quan ha sortit a la llum un vídeo d’una noia practicant la descrita ruta de paquets. Com és natural, el vídeo ha creat un gran impacte internacional a les xarxes -tots hem anat disparats a mirar-lo- i aquí tothom s’ha posat les mans al cap.

Que és fastigós en tots els sentits? Sí. Que tant les dames com els cavallers implicats patinen, pobrets, del cap? També. Que això promou el turisme salvatge que volem evitar? Segur. Que s’hauria de penalitzar? Jo no ho crec però en podríem parlar. Ara bé, que la pràctica és “una ofensa i una humiliació cap a les dones”, tal i com han sortir a bordar les feministes amb el seu histerisme habitual? NO! Que pesades que són! Deixant per un moment de banda la legalitat, la senyoreta del vídeo i totes les que hagin concursat en els mamadings tenen tot el dret del món a considerar que  l’intercanvi mercantil en qüestió els surt a compte. Si prefereixen xuclar la tita a 25 paios que pagar-se les copes, ja s’ho faran. Una cosa és que en general tothom pensi que aquestes noies s’estan venent massa barates i l’altra és mirar de convertir-les en les víctimes de la pel·lícula. Però si ho trien elles! Tant o més greu és que la decisió personal i lliure d’unes quantes dones s’extrapoli en defensa del gènere femení. A mi, pel fet de ser dona, no m’ofèn el que facin o es deixin fer les altres dones. El que m’ofèn és que, ja sigui per defensar-me o per perjudicar-me, em fiquin en un mateix paquet amb tots els altres éssers humans que tenen vagina, com si aquest fet fisiològic fos un vincle més potent que els valors morals que ens defineixen com a persones.

Encara no hi ha comentaris

Deixa un comentari