El gran dia

ElCalbotAhir finalment va ser el gran dia. El dia en què aquells que durant anys han xocat una vegada i una altra contra els resultats i la realitat social que obtenia i representava Convergència Democràtica s’havien treballat amb afany de pedrapiquer. Fèlix Millet va confessar que sí, que feia servir el seu Palau com a plataforma d’aterrament i enlairament de comissions que pagava Ferrovial i que rebia Convergència Democràtica. Amb retenció de percentatge pels serveis prestats. La confessió ha estat el resultat d’un pacte amb el fiscal Emilio Sánchez Ulled. El mateix fiscal que va acusar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau en el cas del 9N. Perquè la confusió de noms i intencions sigui absoluta. D’acord. Finalment la pedra que va llançar fa anys Pasqual Maragall ha tocat el front convergent. Però Fèlix Millet, Jordi Montull i la seva filla Gemma són qui són i s’hi juguen el que s’hi juguen. No són neutrals. Ara caldrà escoltar l’extresorer de Convergència, què en diu l’expresident del partit i què declaren els representants de Ferrovial. Testimonis, fiscalia i potser el mateix tribunal són una part. Escoltem què diu l’altra. I llavors l’oposició podrà cobrar-se finalment el seu trofeu. O haurà de continuar passant el rosari de l’ira insatisfeta, perquè no se n’haurà sortit ni amb l’ajuda dels grans poders de l’Estat.

No s'hi poden fer comentaris