El darrer calbot

Després de setze anys el patronat de la Fundació Catalunya Oberta ha decidit posar fi a les activitats de l’entitat. Aquest és també, per tant, el darrer calbot. El darrer petit editorial impertinent de la Fundació. Han estat setze anys de feina contínua a l’entorn dels dos valors que sempre n’han estat la referència: el catalanisme i el liberalisme. Setze anys durs en un context en què el sentit comú ha estat sovint escombrat pels discursos dominants titllat de “neoliberalisme”, un pecat de lesa ideologia. A Espanya –i a Catalunya, de rebot sovint indesitjat– ser liberal sempre ha estat perillós. Perquè a Espanya –i a Catalunya, sovint com a conseqüència forçada– la intransigència ha estat i és una pràctica efectiva i dominant. Els liberals van ser perseguits pels absolutistes per “afrancesats”, pels franquistes per “perversos” i ara per la nova i la vella esquerra per enemics del poble. La història es repeteix. Sempre hi ha qui té tota la raó i detesta aquells que es mouen per la funesta mania de pensar. Pel que fa al catalanisme, el context ara és un altre. Més propici. Però la reacció que suscita és igualment intransigent. La intransigència dels que tenen la barra de titllar-lo d’“il·legal”, “totalitari” o “colpista”. Ells, que tenen la força, en podrien donar classes magistrals. Porten segles imposant il·legalitats des del totalitarisme. La Fundació Catalunya Oberta plega. Però els seus valors, els seus ideals, absolutament civilitzatoris en aquesta part del món, no han caducat. Més aviat al contrari. Calen ara més que mai.

No s'hi poden fer comentaris