“Criteri periodístic”

ElCalbotAquestes eleccions, com s’han afanyat a proclamar la nova plaga d’entesos autodefinits politòlegs, han estat totalment “mediàtiques”. És a dir, la influència que hi han aportat els platós televisius i les xarxes socials sembla que ha estat determinant en el resultat final i en la voluntat popular. El paper de les xarxes no és nou. En els darrers anys ha anat augmentat fins a convertir-se en decisiva. Per contra, la irrupció dels programes de televisió de màxima audiència en el debat polític és més novetat. Els analistes sociològics de debò haurien de començar a analitzar fins a quin punt ara el vot és més “induït” que mai. Crida l’atenció, per exemple, les variacions radicals en la tendència de les enquestes en períodes de temps tan curts. Enmig d’aquesta festa, en què els mitjans privats han jugat una carta del tot descarada a favor dels uns o dels altres, els periodistes dels mitjans públics han tornat a reiterar obsessivament que estan contra les “quotes”, decidides per la representació parlamentària, i a favor del “criteri periodístic”. Tenen una part de raó. Perquè la ingerència de la Junta Electoral Central a Catalunya, amb el cronòmetre i el sectarisme a la mà, ha estat grotesca. Ara, el “criteri periodístic” dels seus col·legues dels mitjans privats és infame. Volem equiparar-s’hi sense cap control parlamentari?

No s'hi poden fer comentaris