Butlletins setmanals
|
nº 191
30 juliol 2009 |
|
Canvia el format però no l’esperit. Ara, aquest butlletí setmanal que teniu davant dels vostres ulls passa a ser un diari digital que s’estrena el proper 7 de setembre. Això sí, amb la mateixa empenta identificada amb els valors del catalanisme i el liberalisme que són un signe d’identitat de la nostra Fundació, i que en altres àmbits s’estigmatitzen. Però la nostra força ha de ser la mateixa que fins ara ens ha fet anar cap endavant: la força d’una Catalunya ambiciosa en el present i també en el futur.
|
|
nº 190
23 juliol 2009 |
|
El nou finançament és l’arma electoral tripartita però amb això el nou Estatut demostra la seva vacuïtat perquè ja des del principi no s’aplica, i això també demostra l’escassetat de mèrits assolits pel govern català. És clar, per això presumeixen d’un finançament amb el qual enganyen als catalans. Però també és veritat que la mentida només és una més.
|
|
nº 189
16 juliol 2009 |
|
Els tres partits del govern català es feliciten pel pacte assolit per al nou finançament, però cal recordar que que sigui el millor acord no vol dir que sigui bo. Per començar, i a l’espera de comprovar-ne les bondats, cal dir que infringeix flagrantment la llei, l’Estatut. Hi ha més punts foscos: sabem la versió del govern català però l’espanyol es mou en l’ambigüitat. Per aclarir les coses, haurem d’esperar a conèixer els resultats i les valoracions fetes en la reunió del consell de política fiscal i financera que es va fer ahir. I després, veure què passa al Parlament espanyol. D’entrada, moltes veus qüestionen aquest pacte de finançament i d’altres, com la Cambra de Comerç o Foment del Treball Nacional, han mostrat una lamentable rendició vers Madrid. |
|
nº 188
09 juliol 2009 |
|
Que el PSC defensi que el finançament que s’acosta és el millor de la història, en contraposició a l’assolit per CiU amb el PP el 2001, no és acceptable. I no ho és perquè un dels aspectes que havia d’aportar el nou Estatut és la institucionalització d’un sistema de finançament que eviti l’espoli fiscal de Catalunya i, a més, si només serveix per salvar el cap de PSC i PSOE no calia haver esperat tant de temps. Ara bé, si aquest finançament contempla determinats aspectes que marca l’Estatut serà el millor de la història i, a més, acceptable; si no, potser seguirà sent el millor que hi ha hagut mai però, en definitiva, també una presa de pél.
|
|
nº 187
02 juliol 2009 |
|
Ha mort Baltasar Porcel, Premi de Periodisme 2005 i amic de la Fundació Catalunya Oberta  Ahir tarda ens va deixar Baltasar Porcel. L’escriptor i periodista, considerat una de les plomes més brillants en llengües catalana i castellana, havia estat lluitant l’últim any contra la malaltia que finalment li ha causat la mort.Premi de Periodisme de la FCO l’any 2005, en reconeixement al conjunt de la seva carrera, era a més un amic molt estimat pels patrons de la Fundació, amb els que compartia alguns dels actes malgrat no ser-ne membre.
El jurat del Premi de Periodisme va destacar del guardonat la seva cultura humanística, el seu to agut, crític i punyent, sempre emmarcat en una elegància que defuig qualsevol desqualificació, i la brillantor del seu llenguatge a l’hora d’escriure articles d’opinió així com el valor inqüestionable de la seva obra literària en català.
Porcel va néixer a Andratx (Mallorca), l’any 1937, i des de 1960 vivia a Barcelona, tot i que alternava la seva residència a la capital catalana amb llargues estades a la illa balear. Novel·lista, escriptor de contes i de teatre, alhora que assagista i biògraf, també ha destacat com un acurat narrador de viatges, des de la Mediterrània, que coneixia pam a pam, a l’Orient.
La carrera periodística de Baltasar Porcel és molt prolífica. Publicava regularment a La Vanguardia des de fa quaranta anys, on ha escrit una columna diària des de fa 27 i abans ho havia fet també a les revistes Serra d’Or i Destino, entre altres publicacions.
Entre altres guardons obtinguts per Porcel destacava el Nacional de Literatura, que la Generalitat li ha concedit en dues ocasions; el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Sant Jordi; el Premi Nacional de la Crítica espanyola; l’Internacional Mediterrani i el Boccaccio Europa, que es concedeixen a Itàlia, el Mediterranée Étranger, francès, o el Prudenci Bertrana, entre altres. Paral·lelament, la seva obra periodística s’ha vist reconeguda amb el Premi Ramón Godó, atorgat per La Vanguardia; el Mariano de Cavia, instituït pel diari ABC; i l’Espejo de España, amb que Editorial Planeta el va distingir pel reportatge històric sobre l’anarquisme català titulat “La revuelta permanente”.
|
|
nº 186
25 juny 2009 |
|
Les escletxes del totalitarisme iranià Tant les teories que indiquen que les revoltes recents a l’Iran poden suposar el principi de la fi de l’integrisme islàmic, com les que propugnen que les diferències entre Ahmadinejad i Musavi són mínimes, poden ser vàlides. Ara bé, si hi ha dos fets constatables són que el desig de canvi al país és prou evident i que les noves tecnologies de la comunicació han estat els instruments que han canalitzat les protestes. Això, en una societat que comença a assumir els valors de la llibertat, la igualtat i la democràcia. |
|
nº 185
18 juny 2009 |
|
El PSC, no se sap exactament perquè, no ha cedit davant el PSOE, i, d’altra banda, tampoc se sap què hagués passat de governar en solitari. Qui dia passa, any empeny. Però ara sembla que alguns dirigents socialistes catalans volen vendre il·lusió desbocada al país, i això és estrany si tenim en compte que es fa l’anunci abans de culminar la negociació. I, és clar, això fa pensar que la part que reclama pot cedir, i així la reclamada tot això que té guanyat. En definitiva, correm el perill de que la cúpula del PSC ens faci passar bou per bèstia grossa amb un acord dolent. I això cal denunciar-ho abans que passi. |
|
nº 184
11 juny 2009 |
|
Encara que es digui el contrari, gairebé cap partit té motius per estar massa content dels resultats electorals de diumenge. Només es pot considerar com a bo el resultat de CiU, que pot marcar un canvi de tendència en futures conteses. A partir d’ara, i amb la previsió d’un augment de la duresa política, caldria que els dirigents dels partits es preocupessin pels palesats augments de l’abstenció, el vot en blanc i l’extraparlamentari de protesta. A més, els partits d’estricta sensibilitat nacional també haurien de trencar amb els vaivens de vot que es produeixen segons quin sigui el tipus de comicis. |
|
nº 183
04 juny 2009 |
|
La importància de votar diumenge Pels catalans, les eleccions europees no suposaran cap alternativa a Espanya. Tampoc els europeistes estan contents: ara per ara la idea europea és un desgavell quan no un malson. Per tant, no ha d’estranyar que el plebiscit de diumenge sigui interpretat en clau primari tant a Catalunya com a Espanya. Però les raons que impulsen a interpretar-les així potser serveixin per a pal·liar una abstenció brutal. Així que les eleccions europees tenen la seva importància. Més que res, per les interpretacions que se’n faran. |
|
nº 182
28 maig 2009 |
|
Qui ho havia de dir ara fa un any, quan tot semblava anar a la deriva. El Barça és tricampió però no només això sinó que ha enamorat amb el seu futbol. I això que, de ganes per criticar l’elecció de Josep Guardiola no n’han faltat; les ha frenat el respecte a qui va ser un gran centrecampista. Però els crítics haguessin volgut anar contra un president, Joan Laporta, que ara es mereix que se li demanin disculpes. Perquè, en sis anys, ha convertit el Barça en un equip campió. El millor del món. |
| Pàgina 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 següent |
Copyright © 2005 Fundació Catalunya Oberta