Artur Mas: “Crear un nou partit és més arriscat i més ambiciós que renovar-lo”

DSC02295 Artur Mas, que des que es va veure forçat a renunciar a la presidència de la Generalitat s’ha centrat en el procés de renovació de Convergència, va ser el protagonista del dinar-debat organitzat dimarts passat per la Fundació Catalunya Oberta. El president del partit va explicar als assistents els punts clau del projecte, que busca adaptar-se als nous paràmetres polítics del país.

Va començar amb un tema d’actualitat, admetent que, “ingènuament”, no s’esperava les noves eleccions: “Pensava que trobarien l’actitud, la generositat i el sentit d’estat per evitar unes eleccions que no tocaven, potser perquè a Catalunya ho vam aconseguir i perquè aquest desenllaç només no té un precedent a Europa en les últimes dècades. Grècia al 2015”.

Malgrat que els nous comicis siguin “fruit d’un fracàs” i puguin afectar la participació, va apuntar Mas, caldria convertir-los en una oportunitat per millorar els discrets resultats que va obtenir el sobiranisme al desembre. En aquest sentit, va insistir en la conveniència d’una llista conjunta: “Quan hem anat junts, hem guanyat i hem governat. Amb llistes separades, ni hem guanyat ni hem governat. Per exemple, amb una llista conjunta, l’alcalde de Barcelona hauria estat Xavier Trias, no Ada Colau”. A més, des d’un punt de vista estètic, Mas argumenta que el missatge que ha rebut el món és que el setembre els catalans van votar sobiranisme i el desembre ja no.

Pel que fa al projecte de canvi de Convergència, el president del partit va voler deixar clar d’entrada que les quatre dècades d’història es poden defensar amb la cara alta. “Convergència ha fet molt bon servei a Catalunya i més enllà, ens hem implicat en el projecte espanyol i europeu. A nivell català, tan local com nacional, el balanç positiu és evident. Així ens ho han reconegut els ciutadans. Des del 80 fins l’any passat vam guanyar totes les eleccions al Parlament de Catalunya”.

Dit això, va advertir que el repte actual no és fer balanç del passat sinó actualitzar la formació amb visió de futur: “Convergència està en un procés de canvi intens i necessari. No és una operació provisional ni està pensada per preparar unes eleccions. És un projecte a llarg termini per la Catalunya de les properes dècades”. Respecte la consulta interna, en què la militància haurà de decidir si aquesta actualització s’ha de fer renovant el partit o bé creant-ne un de nou, Mas va apuntar que la segona opció és “més arriscada però més ambiciosa”.

En tot cas, va deixar clar que, independentment de la via que triï la militància el proper 21 de maig, hi haurà un procés d’actualització que girarà al voltant de tres eixos principals.

Ampliar i modernitzar

En primer lloc, hi haurà un debat a fons sobre el posicionament ideològic de la formació. Mas aposta per un partit de “centre ampli”. Que no es deixi etiquetar com un partit de dretes i que alhora no caigui en la temptació de convertir-se en un partit d’esquerres: “No som cap de les dues coses”. Cobrint aquest espai ampli al mig del camp, Mas pretén incloure els liberals que accepten el model d’estat del benestar europeu i també els socialdemòcrates que accepten el model d’economia productiva. “És a dir, la majoria”, va apuntar.

El segon tema que està sobre la taula és l’organització i el funcionament del partit, que segons Mas cal modernitzar: “Hi ha mètodes que la societat reclama, no podem girar-li l’esquena”. Una de les propostes en aquest sentit és la de marcar unes barreres més clares entre partit i govern: “Quan hem governat hem tingut tendència a buidar de contingut el partit i a assumir la responsabilitat de dirigir les institucions. Això ajuda a dirigir-les amb eficàcia, però alhora debilita l’espai polític”. El sistema d’elecció dels representants, tant del partit com de les institucions, també es pretén modificar. Sense caure en “temptacions populistes com l’assemblearisme pur i dur”.

“Sense Convergència no hi ha independència”

El darrer gran punt a revisar és l’estratègia política del partit. Sobretot de cara a Madrid: “En els darrers trenta anys, en el marc de la política espanyola, hem defensat l’autogovern i l’autonomia. Ara hem de defensar la sobirania i l’estat català”. L’única alternativa real a aquesta via, va dir, és “la subordinació total i absoluta del país i la pèrdua de perfil propi”. Va insistir que les vies intermèdies han quedat “polvoritzades” i que Catalunya ha de triar entre “el risc del projecte sobiranista i la seguretat de la dilució i la residualització, que és on ens porta la situació actual”. En aquest punt, “pels qui encara dubten”, va aprofitar per treure pit pel paper que ha jugat Convergència en el procés, recordant que els únics que tenen una querella penal són polítics convergents: “De discursos, pancartes i etiquetes n’hi ha de tot tipus, però per la via dels fets nosaltres ens l’hem jugada molt i ens la seguim jugant”. També va recordar que l’independentisme ha passat de tenir 20 diputats a tenir-ne 48 en només tres anys, un temps en què ha governat Convergència. A més, va advertir, sense el partit i el sector de la societat que representa, “no hi ha cap possibilitat de poder fer la independència”.

No s'hi poden fer comentaris