2014, un balanç abans de fer inventari

Ferran SáezPrimer. El Procés de Transició Nacional (PTN) s’ha dut a terme, tal i com va ser anunciat pel llavors candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, durant la tardor de 2010. Acostumats als romanços de la vora del foc del sí-però-no-de-la-pluja-fina-i-de-tots-els-Sants durant el mandat de Montilla / Carod, que algú digui que farà una passa endavant i la faci resulta gairebé insòlit. I que algú se l’estigui jugant de debò, sense nedar i guardar la roba, tampoc és gaire habitual en aquest país, per no dir gens. En si mateixa, la Transició, el moviment d’un estadi a un altre, ja és un fet: res no tornarà a ser com era. Les coses poden acabar de diverses maneres, però la transformació política que s’ha produït no pot esborrar-se ara per art de màgia.

Segon. El PTN ha estat, i hauria de continuar sent, un fenòmen transversal, protagonitzat per persones anònimes i per persones públiques, per polítics i per professionals de tota mena, per gent que s’autoubica a la dreta i gent que se sent d’esquerres, per persones que parlen habitualment en català i altres que ho fan en espanyol o en altres llengues, per partits, per sindicats, per associacions. Qui vulgui apropiar-se’l de manera exclussiva actuarà d’una manera incorrecta i injustificable, independentment de que es tracti d’una persona concreta, d’una institució, d’un partit o d’una ideologia. Entre aquest estiu i el 9N, la possibilitat de consumar aquesta temptació serà molt gran.

Tercer. El PTN ha enfortit la cohesió de la societat catalana, i aquest mèrit el comparteixen tant els qui estan a favor del com els qui estan a favor del no però accepten que els ciutadans puguin expressar la seva voluntat política, en un sentit o en un altre. El respecte dels uns cap als altres i dels altres cap als uns ha estat senzillament exquisit. Aquest fet mostra una societat madura que sap distingir amb claredat quina és l’esfera de la confrontació dialèctica, per molt vehement que sigui, i quina la de l’enfrontament social, encara que es produeixi a nivell de mínims. Repeteixo que tot plegat és mèrit tant dels qui estan a favor de continuar vinculats a Espanya com dels qui no.

Quart. Tots els intents de l’Estat espanyol per desmuntar el procés per la via de sembrar discòrdia entre els catalans, o d’atemorir-los amb amenaces ridícules, ha fracassat. A data d’avui, els escenaris apocalíptics que dibuixen Margallo o Fernández Díaz provoquen només hilaritat i són objecte de mofa, fins i tot per part d’alguns dels partidaris de la seva pròpia posició política. Hom pot dir, sense por a exagerar, que Espanya ha tornat a fracassar: en comptes d’esgrimir una alternativa il.lusionant o, si més no, raonable, ha generat un discurs que semblava imitar els tètrics laments de la Generació del 98. Existeixen arguments a favor de continuar l’actual statu quo, sens dubte; però o bé no s’han sabut explicar, o bé no eren prou sòlids com per competir amb els contraris. Dir que si Catalunya fos independent acabaria sent com Somàlia no és un argument; és una pura collonada.

Cinquè. Les empreses que han invertit a Catalunya i el turisme han augmentat des de fa dos anys. Òbviament, això cal situar-ho en el context d’una tímida recuperació econòmica, no en un altre. Resulta significatiu, però, que a Espanya hagi passat tot just el contrari, i la prova més clara i irrefutable és el minvant flux de passatgers de Barajas comparat, si més no comparat amb el del Prat. Que cadascú en tregui les conclusions que consideri oportunes. En tot cas, és evident que el PTN no ha espantat pas ningú, ni ha foragitat cap empresa, ni ha desencadenat cap boicot, ni ha causat més atacs d’histèria dels habituals entre els professionals d’aquest art convuls.

Sisè i últim. El que pugui passar o deixar de passar el 9 de novembre és importantíssim i alhora accessori. M’explico: el més gros, la passa endavant, ja s’ha fet. Pel fet de tractar-se d’un fenòmen d’abast col.lectiu que ja s’ha consolidat i que difícilment adquirirà, de cop i volta, una inèrcia retràctil, el PTN ja és una realitat. Si aquesta realitat es fa efectiva el 9N, el 8J, el 7F o el 6M, ja en parlarem. L’important és una altra cosa, i aquesta ja la podem arxivar a benefici d’inventari.

No s'hi poden fer comentaris